Peregrinatge a La Catedral

CAPITOL III

Divendres 24 de juny

PART V

ASSEN “LA NUIT”


Desprès dels entrenaments, i tal com manen els cànons i les bones costums, teníem que anar a veure com era la festa que s’organitzava a Assen.

De camí entre el circuit i els poble tot eren terrenys d’acampada plens a petar. (Algun dia s’hauria d’investigar com és l’ambient a les acampades...)

Només entrar al poble, ens trobem un parc amb bestioles.









I altres tipus de bestioles...






La ciutat està tallada a tot tipus de circulació de vehicles a motor, multitut d'escenaris i parades de cervesa i menjar a totes les places, que no són poques.







Habilitat en un carrer també hi havia un “circuit” tancat per una demostració de stunt d’un grup de la zona. (n'he vist de millors...)











Donar voltes entre tanta festa, acompanyada per algunes cervesetes, fa venir gana, toca reposar forces.








I desprès a buscar la festa. Molta, moooolta, moooltaaaa gent, tot a petar per tot el poble
(disculpeu la qualitat de les imatges, però l’estat dels fotògrafs deixava bastant que desitjar...






I quan la festa ja estava ben calenta i començàvem la recerca i captura de la següent cervesa...

-Ei tios!! Una cosa... A quina hora tanquen la recepció de l’hotel? Perquè no en tenim de claus, no?

-A les dotze... QUINA HORA ES!!??

-Dos quarts.... merda!!!

Vam arribar just a l’hora, però em sembla que tenim ordre de recerca i captura a Holanda....



Pensament del dia: Si te’n vas de festa emportat les claus de casa. Saps on comences, però no on, ni com acabes...

Pero que li van donar de sopar al Riki una vaca?????

fleke escrigué:

butxana escrigué:

fleke escrigué:molt guapo el reportatje butxana t'as lluit si señor

Agraiu-li també al Riki i al David. Es van fer un fart de fer bones fotos...

a pero ya esta yo esperae les del riky i el david ooooooooooooo de totes maneres gracies al 3 per les fotos

Nen que aixó es fins el tercer dia... encara en queden quatre més.

Vaig barrejant les fotos dels tres, tot i que del David n'he conseguit poques.


Continuarà....

Ostras quin "peazo" sopar !!

Pero una cosa... aquí falten ls fotos dels 3 en plena festa... o sigui, les compromeses !! jejejeje vull veure la careta d'angelets que feieu !!

al riki le vieron la cara y pensaron este niño tiene mucha jambre.....neng ya te lo pudiste acabar o te tubieron que ayudar?????

saludos
xavi

I tan que mel vaig acava, y mages menyat u´naltre.

aquesta gent nomes en deixaba menya a les nits.......pel dia no mes que feien kilometres y mes kilometres....

Això..+ fotiquis....

he tingut que posar el traductor, d'almenarenc a catala !! jjajajajaja

CAPITOL IV

Dissabte 25 de juny

Avui és el dia de les carreres. El cel està tapat i dona la impressió que pot ploure en qualsevol moment.
El paisatge que ens porta al circuit continua en la seva tònica.








Es aviat però la zona del pàrquing pràcticament ja és plena.




El David tenia un dubte...



Dubte resolt. Conjuntar potser no, però còmode....




I amb màquines peculiars








Al arribar al control d’accés al circuit semblava que t’anessin a fer una exploració de pròstata. Ho remenaven tot...



A les graderies molt més ambient que el divendres. Encara que alguns com els que teníem asseguts davant no crec que veiessin ni acabar la primera cursa del fart de cerveses que es van arribar a fotre ( i perquè ho digui jo...)




Abans de les curses, per distreure al personal hi va haver una cursa del campionat de promeses.



I en Mamola portava a donar una volta a alguns afortunats.


Mentre que a la graderia simpàtiques aborígens repartien els programes oficials




De les curses, que dir? Ja ho sabeu tot... i de fotos de motos ja n’hem vist... així que quatre coses...

125 c.c.



Moto 2





El públic en gaudia força



No pregunteu.....



Moto GP


El moment estel•lar de la cursa






(...)

Cap a casa...



Toca recollir les bosses de l’hotel i tirar cap a Remagen (ALE) uns 350 km.




Estàvem a punt de veure el que més se m’ha quedat de tot el viatge. (a part dels gasos del Riki)

A la vora de les carreteres havia un munt de gent que ens venia a veure... als sonats, que sota la pluja, havien agafat les motos per anar a veure les curses. Ens saludaven. Però no tant sols va ser a la vora del circuit, als pobles que passàvem... a l’autopista també... als ponts que la creuaven, a les àrees de descans, per tot arreu, fins a uns 40-50 km d’Assen, famílies amb crios, joves, gent grand....

Jo no ho acabo d’entendre: dissabte sobre les sis de la tarda i plou, ¿no tenen res més a fer que sortir al carrer a veure com passen les motos? Aquesta gent ho viu, ho sent d’una altra manera... em sembla que encara que no vagin en moto, ens entenen........

(...)

I cap a Alemaya falta gent ... i gasolineres...
Ah!! Però us creieu que en un viatge de 4200 km la Ducati no es quedaria sense gasolina!? Innocents!!!
No sé quants km vam fer sense veure’n cap... però si no m’equivoco calculo que van ser uns 130. Bé, si, en vaig veure una, però no vaig veure la sortida per arribar-hi...
I ja ens veus davall d’un pont (us recordo que plovia) treien gasolina de la KTM en una ampolla que van trobar (sort que els alemanys tampoc són tant polits com diuen). Ens quedaven 5 quilòmetres, cinc miserables quilòmetres per arribar a la gasolinera.
Devien ser cap a les vuit i teníem gana, molta gana. Així que es va decidir per unanimitat que aquell garito era tant bo com qualsevol altre per sopar.

(...)

I com tampoc un viatge és un viatge si no em peta el Tomtom, doncs va petar... (ja en porto dos) Encara no se com però se’m va mullar la targeta de memòria i em vaig quedar a cegues just abans de agafar la sortida de l’autopista cap a Bonn.
Però com un és home de recursos i ja li n’han passats de molts colors voltant de viatge, portava la targeta original per si de cas. L’únic problema era que els mapes eren de fa un set o vuit anys (una mica desfasats...)




Al final, que entre una cosa i una altra arribàvem a les onze a l’hotel, on la recepcionista ens esperava com una boja, i no perquè fóssim nosaltres els que arribàvem, si no perquè era dissabte i la devien esperar per a anar-se’n de juerga.

Per no perdre la tradició, dutxa i a catar les cerveses del pais que demà... més


Pensament de dia: Llàstima que no hi hagi corbes per aquelles terres...

Sou uns professionals de la fotografia...molt xules.

Panotxa escrigué:he tingut que posar el traductor, d'almenarenc a catala !! jjajajajaja

eeiiiiiiiiiiiiiiii panotxa veig que quan llegeixes el d'almenarenc se't posa dura

butxana, que t'has cregut???

que coi ensenyes al meu fill??? quin exemple pels petits, vergonya t'hauria de donar !!!

[img] [/img]

CAPITOL V

Diumenge 26 de juny

Un bon esmorzar i a buscar les carreteres secundaries que ens han de portar fins Nurburgrin. Descansarem una mica de les autopistes. Carregant les motos veiem la primera màquina exòtica del dia, alguna concentració hi devia haver perquè n’hem trobat uns quants més per l’autopista.




Com més ens apropem al circuit més trànsit trobem.



Hi ha campionat de resistència de cotxes, tot a petar. Els trams del circuit que veiem són “pa cagarse”, s’han de tenir quadrats per rodar per allí dins.




Avui no entrarem a rodar... una altra cosa que queda pendent...



Anem cap a l’entrada principal del circuit, on hi ha la zona vip i la botiga oficial, algun “souvenir” ens teníem que emportar... ala a gastar!!!




Per sortir tardem una bona estona i ja tornem a entrar a l’autopista, amb les seves obres i les seves limitacions de velocitat, sense poder frotre-li una bona apretada a la cafetera.

QUE NO SOM A ALEMANYA? ¡¡¡¡BIEN!!!!






Com més avancem, més calor fa, 30-35 graus. D’acord anem cap al sud... però també cap als Alps i allí s’està més fresc. Farts de calor parem a dinar alguna cosa lleugera... però ens acabem liant amb un “goulash” mentre mirem un tros de la F1 de València.





I com som així de burros, tira per autopista amb una calor de cagarse i farts com porquets, i passa el que passa, a buscar una ombra per fer la migdiada...




Fer baixar el dinar...



Una pitxadeta... o dos...



I canviar a la roba d’estiu, qui en porti...



Finalment creuem la frontera Suïssa per Bassilea.




Arribat el punt que ja n’estem farts d’aguantar la que ens està caient, parem al primer hotel que trobem (aquí ens va caure la clatellada del viatge), em sembla recordar que era a Trimbach




Dutxa i a buscar efectiu per les cerveses de rigor



I una mica de turisme pel poble...






Fins localitzar una pizzeria amb terrassa per sopar



Per pair-ho vam acabar en un dels tugurios més cutres que he visitat en la meva vida, que no són pocs. Déu n’hi do quina fauna... fins i tot un caribenyo que ens volia vendre que era de Sevilla. Que l’accent no enganya, majete!!!

I desprès de "l'experiència" al tugurio, a dormir, que demà toca pati!!!!!



Pensament del dia: A Alemanya no hi ha límit de velocitat... llegenda urbana.

Dilluns 27 de juny


Avui em sembla que tots fem una petita rialla al despertar-nos, avui toca pati, uns 500 km sense autopistes!!!!
Bé, els 500 no, però casi. Algún tram d’autovia l’hem de fer per arribar al “cotarro”. I cap allà que anem.







La Primera parada per començar l’aclimatació, es comencen a intuir les montanyes...








Comencen les corbes, aquesta gent apreta!!!!
Trobem les primeres motos... R’s, customs, de tot... Darrera meu es posen nerviosos... l’únic que es sap la ruta soc jo, no em poden avançar, je,je.

Unes quantes corbes, un parell d’encreuaments i hem veig la roda del davant de la KTM traient el nas...
Em miro el David... mou les espatlles... li marco 40 km amb la mà... el David desapareix avançant tot el que se li posa pel davant....

No el tornem a veure fins que arribem al Sustenpass


Sabia que em deixava alguna cosa...... adhesius d’ADMT...

I a disfrutar de les vistes






Continuem cap al San Gottardo aquesta vegada disfrutant de les vistes... (els vaig fer passar per la carretera d’adoquins)








Aquesta amb “make in off” inclòs




I la baixada...




Cap al Passo de La Novena o Nufenenpass





Aquí mateix parem a dinar. Hi ha molt ambient de motos, cada vegada n’apareixen més. Fins que n’arriba un que crida força l’atenció...


Per als que els agrada fer grans viatges i no saben com carregar l’equipatge a la moto




I d’aquí cap a Martigny per enfilar el Gran Sant Bernard. El camí es fa tediós. Molta, molta calor, uns 35 graus tot el tram de la vall.



Parem a repostar, com no, i ens trobem un cartell als sortidors que hi posa: “diesel nur”. Com el nostre alemany està una mica rovellat no sabem si vol dir, si només hi ha diesel o que no hi ha diesel.

Mentre estem en mig de la discussió filològica, l’angunies de Riki despenja el sortidor i comença a burxar la mànega. Llavors em dirigeixo cap a la caixera per preguntar que vol dir el cartell i em surt al pas la dependenta més simpàtica que mai m’he trobat.

Cridant com una histèrica, en alemany es clar, ens comença a fotre una bronca descomunal. Al final suposem que el que passa és que no hi ha gasolina... però l’aire que ha entrat al dipòsit del Riki val dos euros i pico...

I el Riki cap a la caixa...

- Només en efectiu -Li diu la simpàtica.
- No en tinc. Targeta –Contesta el Riki
- Accepto euros.
- Pos serà que no. Targeta –li respon

La escena és de còmic. L’una bramant en alemany ves a saber que, l’altre que on s’ha vist que et cobrin per l’aire... Que vull el llibre de reclamacions...

L’altra: a mi no m’expliquis històries... reclamacions a l’encarregat... i cap a l’encarregat a reclamar...
Com el client sempre té la raó o el Riki començava a posar cara de boig... li tornen la pasta.

Sense repostar i amb mala llet (que ja vaig amb reserva... que no arribo... que què es pensa la tia aquesta...) a buscar una altra gasolinera.

(...)

Continuem el camí darrera d’unes R’s. Al arribar a una rotonda, la Maria (la simpàtica veu del Tomtom) em diu que "a la rotonda prengui la primera sortida". Enfilem cap a una carretera de muntanya que pinta força bé.

Just en el moment que sento com comença a bramar el motor de la KTM m'adono que la carretera no és aquella. Al portar el mapa vell em falta una rotonda, teníem que agafar la sortida de la seguent.

Paro per donar mitja volta i el David em mira malament... Tinc por... Heu vist mai la mirada d’una orca quan està jugant amb una foca i li prenen? ...jo puc dir que si.

Aquí ja n’estic fart de la calor i el trànsit i decideixo que es l’hora de ser un “delinqüent” , tiro cap a l’autopista... si ens paren a fer-se el “guiri” (m’he perdut... jo no ho sabia...) i per la via ràpida cap al Gran Sant Bernard








Entrem a Italia per anar a buscar el Petit Sant Bernard, últim port del dia i del viatge...





Passem Aosta i encarem el port. Sento derrapades darrera meu. M’aparto. El Riki i el David passen “cagant llets”. Ja s’ho faran. Més endavant em trobo el Riki parat. Un altre dels seus clàssics... ha perdut una lentilla...

Del David no se’n sap res fins a un semàfor d’unes obres. Està parat al costat d’altres motos. Hi ha una Super Duke. Ens mira rient... cal explicar la resta?

(...)








Tornem a entrar a França...



i a buscar l’hotel que és allà baix...




Mentre uns agafen l’habitació...



Una dutxa ràpida que si no ens quedàvem sense sopar, a base de productes de la zona.


No sé amb quina impressió es van quedar els del hotel, però amb les cares que fèiem al arribar, amb la velocitat que va caure la primera ronda de cerveses i l’espectacle que vam muntar per dir-li a la cambrera que volíem repetir postres...

Es que no se’ns pot treure de casa.

Ara el fart de riure, no té preu...



Pensament del dia: Per fi una mica de diversió a la carretera...

Quines aventures haureu d'escriure un llibre...
V'sssssss

CAPITOL VII

“CAMÍ DEL LLUNYÀ SUD...”

Dimarts 28 de juny




Avui és l’últim dia...



Ens despertem, al menys jo, amb una sensació agredolça. Ja està tot fet. Tant sols ens queden uns 900 km d’autopista i serem a casa. Res més.

Passem del pantalons de moto, amb texans... que ja portem les parts nobles massa recalentades...




Es l’ultima oportunitat del Riki d’aconseguir la foto que tant ha buscat aquests dies. Algú de nosaltres en situació delicada...





Baixem a carregar les motos i enfilem per carretera fins l’autopista direcció Grenoble









Al arribar a les rondes de Grenoble es van conjurar els astres i el destí, i que el Tomtom portava el mapa vell i jo que anava ben empanat pensant en ves a saber què...

i ens vam fotre de cap al mig de la ciutat. Doncs apa bona cara i a fer turisme.









Després del tour turístic ja ens vam encarar bé cap a Valence, Nîmes, Narbonne... i avall...

(...)

No és que ara vulgui fer-li un homenatge al Joker, però les úniques fotos del que queda del matí van ser aquestes... (gasolineres i àrees de servei)






Cap a les dues de la tarda ja érem aprop de la Jonquera. La gana, el sol i potser les ganes que allò no s’acabés, ens van portar a intentar liar-nos una mica més:

- Roses? Cadaqués? Cap de Creus?... una paella per cel•lebrar-ho... ?

- Tirem cap a Andorra...?

- per Camprodon, Ripoll, Berga...?


Però el seny del Mestre ens va tornar a lloc.

-Dinem a la Jonquera i cap a casa per l’eix... que demà alguns curren...

El mestre parlà, fou escoltat i així succeí.







A la primera rotonda sortin de l’autopista ens vam adonar que tornàvem a ser a casa.
Tres “senyores” d’edat indesxifrable, assegudes a la bora de la carretera i una indumentària una mica extrabagant fent “una col•lecta pel Domunt” (tu ja m’entens...)

Com no som massa de donar almoines, vam passar de llarg, que alló no anava per nosaltres

Vam trobar un garito que era un creuament entre xiringuito de platja i restaurant de carretera. El sufuficient per dinar decentment.





Les quatre.
Els números eren fàcils. Dues hores i mitja tirant llarg i a casa a les sis i poc...

No tanta “Playstation” i més llegir els diaris!!!!

Que l’eix està en obres desde Girona fins gairebé Cervera!!!!

Quatre hores i mitja per fer 230 km!!!! Això s’avisa!!!!


Com vam enyorar qualsevol de les altres rutes que ens van venir al cap en aquella gasolinera de França...





Però amb algun oasis també s’hi pot topar pel camí... desprès de l’enèsim repostatge de la Ducati .


A Cervera l’última parada. Estirar les cames i trucar a casa... ja arribem, ja em queda poc...



Les últimes conyes... i que no faltin!!!



El que queda suposo que tots ho coneixeu...uns seixanta quilòmetres d’autovia fins a Lleida...

I a tornar a la rutina... fins la propera...





Pensament del dia: Als que diuen que “lo bueno, si breve, dos veces bueno”... I UNA MERDA!!!

Aixó si que és una AVENTURA !!

Molt xulo i professional el reportatge.

PD1: quina enveja...

PD2: Riki posa les fotos compromesses !!

ostras nen , quina cronica, mes be narrat imposible.

Feliçitats als tres, pero una feliçitacio especial per al culpable d'aquesta cronica ""BUTXANA ES UN CRAK FEN CRONIQUES" si el que volies ere posar-nos les dents llargues crec que hu has aconseguit

saludos
xavi

jajaja, fotos compromesas. pos va la primera, jajajajjajajajaajjjajaj....

a que no saveis quien dormia con el david............................ ?

jajajajaja, ara ja no m'enpenedeixo de no anar !! jajajajaja

jajajajiijaijajaijajjaiijijajaiij, que bien sienta una duschaaaaaaaaaaaaaa.

Quines aventures ni Gulliver...