Reflexió en veu alta

por sinosuke Dv Oct 17, 2008 4:11 am

Hola amics,

després d'uns dies amb molta, molta, però que molta feina, aquesta tarda he tingut temps per seure al ordinador i repassar missatges de per aqui, correus i demés. He vist que s'ha incorporat gent nova, amb alegria he llegit com uns quants utilitzen el foro per quedar i anar en moto, com es continua treballant en la trobada i, després de tot això, he tingut temps per mirar pel retrovisor.

El retrovisor que em mostra la imatge clara de dos anys enradere, quan es va començar tot això, fins al dia de la data. Son molts els moments, la majoria molt bons i algun de menys que ens ha ajudat a millorar, però sobretot, la sensació que m'invaeix és la de satisfacció. Aquest diumenge estem davant d'una prova de foc, no se com sortira tot plegat i tampoc el que pensarà cadascun dels integrants de la marabunta motera que vindrà però, si una cosa tinc clara, és que la il.lusió que tanta gent ha dipositat ja mereix la pena com a premi el arribar, justament el dia abans, de la manera que hem arribat.

En aquest dos anys s'ha unit a ADMT un total de 67 moteros i una infinitat més d'amics que, de tant en tant, s'afegeixen a rodar amb nosaltres. I sabeu una cosa, el que més destacaria de la inter-relació de tota aquesta gent és que, uns d'una manera i uns altres d'una altra, uns amb unes motos i uns amb unes altres, el que prima per damunt de tot està essent la concòrdia, el respecte, el bon humor i el companyerisme. Es una experiència fantàstica sentir-te pare d'una cosa així, creieu-me. I no us enganyaré, al començament, molt al començament, tenia els meus dubtes si seria possible una convivència de tanta gent de tantes maneres diferents; i em va costar poc, molt poc, adonar-me que amb gent educada i respectuosa, sigui quin sigui el seu origen, es possible fer el que estem fent, una família, ADMT.

No soc creient, ni practicant, ni res semblant, però vull agrair a la sort, al destí o a algún Deu que, en aquests dos anys, estiguem tots, i continuem així, essent tots. Un record per les families que no poden dir el mateix i una rafaga pels que ens han deixat.

Espero que en un futur, nous amics i amigues, s'uneixin a nosaltres i continuïn escampant la filosofia que duem a ADMT, francament és exemplar i, a sobre, ens ho passem de conya, que, al final, és el que compta, no...?

por Panotxa Dv Oct 17, 2008 4:38 am

AMEN GERMA SINOSUKE,AMEN!!!!

por Invitat Dv Oct 17, 2008 5:25 am

Si senyor

por **Emili** Dv Oct 17, 2008 6:47 am

Si es que ets un poeta.

por riki Dv Oct 17, 2008 9:06 am

isnif, snif, jo nunca podre escrivir algo asi, me as tocado la bujia,
ole,ole,ole,ole.
V'ss a todos/as.

por Àngel Dv Oct 17, 2008 11:57 am

Sinosuke hauries d'escriure un llibre; de poemes, tant amor al teu interior ha de tenir sortida per algun lloc.
V'ssss crack.

por sussno Dv Oct 17, 2008 8:27 pm

eiiiiiiiiiiiiiii

com es nota q feia dies q no escrivies, munyonaaaaaaaaaaaa!!!!

pro, tens tota la rao. la gent s'esta implicant amb admt, amb mes o menys grau. i lo millor es q encara qden coses per fer.

el diumenge anira tot be, ja ho veureu !!!!!

ñaongggggggggggggggggggA

por sinosuke Ds Oct 18, 2008 12:46 am

Angel, no em treguis el tema de donar-li sortida a l'amor que... el Ferrari de Massa no podria arrossegar el meu sortidor d'amor!!!

por diablet69 Ds Oct 18, 2008 3:10 am

Sinosuke, saps que t'ho has currat i per això hem arribat on hem arribat. I ja que dius lo del llibre..... pues no es mala idea.

Es podria titular: POESIA DESDE EL PISTON.

L'Angel t'explicarà els passos a seguir per publicar-lo, no? I jo et disenyare la portada. Algú per distribuir-lo?

jajajajaja