Master conducció amb pluja

El tema consistia en anar passant ports de montanya en unes condicions que cada vegada anavent pujant la dificultat, fins veure on eres capaç d'arribar.

La cosa va començar tranquila, el primer dia de calentament i presa de contacte...

El segon dia vam començar fort...

primer amb boira




i desprès hi van afegir pluja...



i desprès a part de boira i pluja...


...desprendiments. Faltaben tres curbes!!!


però vam continuar endavant







(...continuarà...)

volem mes fotos, y que siguin per avuy.

ostras noi a ver si te estiras con los comentarios y montas una guena cronica.kilometros diarios, consumo, averias, mujeres u hombres jajajajajuas,donde has trasnochado etc etc....

Fotos !! Fotos !! Que chulooooooooooo !!!! Jo també vull una escapada béstia !! jejejejje

+ fotos +++ fotos !!!

Tranquils que encara estic paint l'aventura...
...que el que no m'hagi passat aquests dies...
De fotos amb calma, que tot i el mal temps, en vaig fer unes 400 i s'han d'anar triant, apart d'algún video que hauria d'editar.

Dia 1, Lleida – Menton (834 km)

Totes les previsions a pendre pel... la meva amiga Resaca m’ha vingut a despedir. Quan tinc la moto a mig carregar rebo la trucada d’un que vol probar el mans lliures mentre segeix al Mestre i veu com un altre clava la roda a cada curba (gràcies per la trucada)






Ben bé surto amb dos hores i pico de retard.
Au!! Tira per l’Eix i cap a la Junquera, on hi arribo per dinar.

Ja sóc a territori “comanche”. Autopista, peatge, autopista, peatge, aire, autopista, peatge, aire... tormenta d’aigua i al mig d’una retenció!!! un camió que ha perdut el remolc. Que majos els francesos que s’aparten per deixar-me passar... així no em mullo.

Comencen a apareixer Ferraris i Lamborginis amb matricula rara...
Propera sortida: Monaco.

Ja sóc a Menton i el GPS m’emganya. Aquí no hi és el hotel un volia anar...
Primeres practiques de francés desde fa.... i jo que sé!!!

Trobo un Etap... gràcies a un simpatic aborigen i m'hi quedo (45 eur)

Fotos de peatges i arees de servei no en vaig fer

I petat de tanta autopista, aquí s’acaba el dia.


La ruta del dia

Dia 2, Menton – La Chalp (278 km)

Comencem bé el dia!!! m’he dormit!!! són les 10!!!! A questa hora ja tindria que estar a la carretera, però sense estrès... ja ho recuperarem... o no....

A les 11 ja he esmorzat, la moto carregada, tot a punt?... dons som-hi...




MERDA!!! MERDA!!! QUE FAIG A TERRA!!!??? El puto bloquejador del disco!!!

Mentre agraeixo l’ajuda als espectadors recordant tots els seus abantpassats (es nota la ironia?) moto amunt...

Sembla que tret d’una rascada de no res, tot bé




M’estic començant a estresar... Tornem a repassar-ho tot:

Pixadeta: ok.
Gasolina: ple
Gps: en funfionament
Ipot: ja sona (aixó si que sona pijo...)
Puto bloqueix del disc: guardat, apunt de tirar-lo al mar... (dubto que el totni a possar)

Doncs que comenci la festa!!!!!!

En aquest punt un agraiment al Decai. MOLTES GRACIES per la informació i la idea de començar desde Menton... Molt, molt guapo!!!!










Dreprès de petar-me uns quants colls, bastantes fotos i algún que altre video... a buscar algun lloc per dormir, que sembla que vol ploure.




Com ja tinc lloc per dormir, (càmping per 8 eur) ara la proba definitiva avans de sopar: possar gasolina a les 8 de la tarda a un poblet de França!!!

Despres de dos intents...

-Perdon madamme, commemt ça va aquesta puta maquinota?

Ni ella ho sap!!!

Arriven dos monssieurs,començen a parlar entre els tres... jo amb cara de tonto... sembla que si, que ja ho tenen, probem-ho... una merda!!! Que si la targeta no val, no se que del chip...

A la que arriven dos alemanys amb moto... i en dos minuts dipossit ple.

-Sorry, help -els hi dic, mentre els ensenyo la targeta amb una mà i senyalo el dipossit amb l’altra.

Una mica d’anglès, una altra mica de francès, uns punts d’italià i español i grans dossis d’alemany i en cinc minuts ja sé com va... dipossit ple i a sopar...

I la resta del dia ja no us interesa.... tant sols que comença a ploure.

La ruta del dia

uauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, aixo comensa a mola.

mira que sorti despaña sene sapige rumanu. jajajjajja

de moment molt xulo el reportatje m'agrade molt
pero nomes 2 cosetes veig que antes de sorti la bmw ya perdie oli,que vas fica una mique de nural per tapa el forat i l'altre es que la primicie de toca amb el giñol a terre amb parat soc yo

en el proxim reportatge, si us plau, res de primers plans de la teva cara. minim el casc posat

nene quines cares jajajaja

Dia 3, La Chalp – Sallanches (366 km)

Ha plogut tota la nit, i bé... i encara li fot però practicament res... passe res!!! Cap al Col de la Platiere



Li estic agafant el punt!! I aixó que hi ha trams que sembla que estiguin fets per als supermotard, no hi ha una ni una recta, curbes i curbes i més i més i més curbes... BRUTAL!!!

Ara toca el Col d’Izoard. Comença a caure una mica d’aigua i a la part alta del port em trobo amb la boira (altra vegada). Aquí erm trobo amb dos de Barcelona que contim¡nuaran cap a Italia passat Briançon



Continuo cap al Col de Lautaret, ara sí que plou, i bé




Aprofitant una parada per repostar, miro el mòbil. Perquè? Manies meves. Hi ha tres missatges ¡¿...?!

Tres càrrecs de 100 euros!!?? MERDA!!! Truco al banc i li explico el que passa a la senyoreta que m’agafa la trucada.

- Li anul·lem la targeta, faci una denúncia als mossos i passis per la seva oficina..-em diuen-

- Però si sóc a França!!! A 1000 km de casa!!!!! –Noto una “boleta” per cada cama que cau cap a terra-

- Si vol no fem res, però hi ha la possibilitat que torni a passar... comprovi que el càrrec és correcte- em contesta -...el millor ja li he dit... li enviem la nova targeta a la seva oficina?

Que faig? –cauen gotes de suor freda- Cap a casa?

...Espera... espera... porto metàlic i l’altra Visa, però no té chip. (Hauré de calcular millor els repostatges, als altres llocs espero que l’acceptin)

Amb dos co..ons, que ja hem arribat fins aquí!!! Targeta cancel·lada i cap a Suissa hi falta gent.

I per fer-ho més divertit començo el Galibier amb pluja i si afegeix la boira... i a menys de 300m del cim TANCAT!!!! Tira pel tunel i al altre costat...
Em faltaven quatre curbes i ja hi era!!!!

De baixada boira igual, però ja no plou.



Pararem a dinar: Es l'hora de “El reposo del guerrero”

I la resta dels ports tots igual, de la meitat cap amunt boira... n’hi ha algut algun que me l’he passat i ni enterar-me’n.




Arribo a Sallanches, trobo un bon hotelet amb una recepcionista molt amable, fins i tot em deixa guardar la moto al seu pàrking...(Tot per 55 eur.)

I la resta del dia ja no us interesa.... tant sols que està tapat, però no plou.

La ruta del dia

Dia 4, Sallanches – Airolo (293 km)

Toca un dia tranquil, un parrell de ports i festa. El mès “complicat” serà creuar la frontera i conseguir francs suissos.

El primer és feina feta: hola, adeu i endavant...

Parada a la frontera. aixó que surt un armari de dos per dos i em mira amb cara de no haver esmorzat... Dona una volta a la moto com un gos buscant un lloc per pixar però amb tota la parsimonia del mon... i mirant amb cara de fàstic.

Ja ho sé!!! Li fa llastima veure aquesta moto tant bruta, a que em diu que a renti... si no, no entro... com són tant fins per aquí...

I axió que acaba la volta, ben bé mig minut llarg, i em diu:

-Ah!!! Espagnol!!! Passez, passez... –en un to com perdonant-me la vida...

Au!! Aquí et quedes majo!! ...i ja som a Suissa.




Per començar ens petarem el Forclaz, d’aperitiu...



...i desprès per la pasta.



Si, si, Suissa però on són els bancs!? No diuen que n’hi ha per tot arreu!! Uns tres quarts d’hora per trobar-n’hi un!!!! I ara que m’agafi la targeta!! Si no cap a casa... (i tu que t’ho creus) Creuem els dits... segueixo les instruccions en francès (jo es que l’alemany el tinc bastant rovellat) i.....................











........... comencen a sortir billets de color blau!!! Ja podem comprar formatges, xocolata i rellotges!!! (Ah! I obrir un compte numerat.....)

I de cap al Nufenenpass tot xino xano mentre vaig fent parades als pobles que vaig passant






I al Nufenenpass em arribat, però fotos panoramiques res. Tantsols boira i pluja... i tres graus de temperatura. Durant la baixada potser no habia tingut mai el cul tant apretat... ben just veig la roda del davant!!!!






Arrivo a Airolo i decideixo que el San Gotardo s’esperarà a demà. Amb boira i pluja ... avui serà que no.
Trobo una casa amb un cartell de "camera, zimmer, room, chambres". Fa bona pinta i m'hi quedo (20 eur / 30 fr)

Tot netet i polidet me’n baig a fer una “birra” (aquí parlen italià!!!) i veure com Suissa guanya a España.
I allí, en mig d’un munt de militars suissos, em trobo una altre “sonat” com jo, que ve d'Asturies, que està veient con España perd amb Suissa.

Fem unes quantes canyes, ens expliquem les batalletes de la setmana. I com els dos portem la mateixa ruta quedem per tirar junts fins que ja no m’aguanti...

I la resta del dia... ja no en queda!... a dormir... si trobo l’hotel...


La ruta del dia






Dia 5, Airolo - Chur (364 Km)

De bon matí el susto del dia. quan estavem repostant a la primera gasolinera d'aquestes que no hi ha personal... missatge al mòbil!!! 108.34 eur!!!
No és possible!!! Si és la primera vegada que faig servir aquesta targeta durant el viatge!!! ...Excepte per treure pasta a aquell caixer...

El asturiano també rep un missatge semblant!!! Truquem cadascú al nostre banc per vere que està passant.
-Tranquils!!! Aquí ho fan així: Et carreguen el màxin que es pot repostar, 99 litres (pel que val el litre) i tot seguit et fan l'abonament quan acaves de repostar, però tu només reps el càrrec al mòbil... És normal.... Tranquil...- em diu el director de la meva oficina. A ell li diuen el mateix.

Tornem a respirar...

Toca la famosa proba del “9”. Es a dir: començarem pel San Gotardo, passant per la part dels adoquins, si no quina gràcia té?

Doncs la gràcia està en que a part de ser adoquins, plou!!!

Sonat em direu!! Si, però “pa la saca” i més content que un crio!!!!






Per seguir la festa continuem cap al Sustenpass. Al cim, a part d’estar a 2.5 graus, en trobem que estan montant la paradeta pel Tuor de la Suisse, venen en direcció contrària.





Decidim que esperarem a Innertkirchen a que passin i aprofitarem per fer el bermut a una terrassa d’estiu (no s’han de perdre les bones costums) Aquí apareixen tres tios que venen de Cadis i porten gairebé una setmana donant voltes per aquí.

Com la cosa anava per liar-se (amb els de Cadis és el que pot passar) i per allò que fer una mica de turisme, tirem cap a Interlaken.

Tornem enrere per encarar el Grimselpass





i tot seguit




el Furkapass





Aquí tampoc plou. Fins i tot sembla que vol sortir el sol.... gairebé m’emociono, Torno a tenir ombra!!!



Parem a dinar i cau una fondue, que ja tocava (son les quatre passades...) Ben fartets anem cap al últim port del dia: el Oberalpass.




Programo el TomTom i cap al càmping de Chur (15'95 fr / 11'40 eur). Fàcil, fàcil... Que en van de bé aquests catxarros!!!

Allí ens trobem un alemany que gairebé podria ser el meu avi. Està donant voltes per Europa, està jubilat i s’avorreix a casa. Perquè diguin que les Ducati no duren si es conserven amb coneixement...




I la resta del dia... escoltant batalles de les motos del padrí fins que es fa fosc.

Ruta del dia:

men vaig al llit amb una enveja que no tiene nada de sana.
espero que te hayan salido unas almorranas gigantes.

Impresionant!!!! Quina puta enveja que hem fa.

Dia 6, Chur – Prato allo Stelvio (191 km)

Seguint amb la tònica de no estressar-se, i com a la previsió de ruta avui només toca fer 200 km, hem decidit anar a esmorzar a Balzers (Lienchtenstein). Continua plovent, però la carretera és bona (tret d’algun tram en obres on enyoro portar una trail... però poc.

No trobem cap lloc on ens facin uns ous ferrats amb cansalada.





Tornem a entrar a Suïssa i encarem el Flüelapass on, evidentment, ens acompanya la pluja i la boira.





Em de fer una parada per prendre un cafè, estem sota zero.

Ja refets continuem cap Santa Maria Val Müstair on ens separarem. L’asturiano tirarà cap a Munich i jo cap al Stelvio. Pel camí el Pas dal Fuorn (Ofenpass) on no hi ha boira i sembla que la pluja ens dona una mica de treva.





Arribem a Santa Maria i parem a dinar. És l’hora de separar-se. Queden pendents una fabada i una caragolada (encara que sembla que li faria més gràcia alguna altra cosa)

La meva intenció es encarar el Umbrailpass...





Des del cim es pot veure la frontera amb Itàlia i al encreuament... cap a l’esquerra.. ja tenim l’Stelvio a tir...




... i una mica més amunt les botigues de souvenirs, cafeteries, albergs i multitud de parades...




I aquí comencen els famosos “tornate”






A mesura que vaig baixant la carretera es va secant i el temps millora fins el punt que surt el sol.

Al arribar a Prato allo Stelvio paro a l’oficina de turisme per preguntar la ubicació dels campings (el GPS no ho acaba de tenir clar). Quant tinc la parada muntada convoco una reunió d’urgència.

Tenia un afegit a la ruta per si anava bé de temps i com el temps millora...



... es decideix per unanimitat que l’endemà tiraren cap al Grossglockner (Austria) Ara començaré a distrutar de veritat!!!!!
http://www.grossglockner.at/

Els del camping en diuen que hi ha una mena de festa tradicional amb menjar i beure... a veure si avui triomfem.

I la resta del dia... cervesa, salsitxes i... festa


La ruta del dia:

Dia 7, Prato allo Stelvio – Sillian (411 km)

9:30 A.M. Temperatura 18ºC, cel sense núvols i lleugera brisa el oest. Bon dia per fer quilòmetres.

Prenc la carretera direcció a Landeck (Austria). És nota que és cap de setmana. L’ambient motero es brutal. Una gran quantitat de motos van en direcció contrària. Ja m’havien dit que per aquestes carreteres el cap de setmana és de les motos.

Bé, doncs jo sóc el raro...

Vull arribar a Maishofen via Innsbruck i tinc uns 290 km, que segons el GPS tardaré unes 4 hores i mitja en fer. No m’entretinc enlloc. La idea es arribar-hi a primera hora de la tarda per així tenir temps per situar-me i preparar el que vull fer l’endemà.

Tot va com la seda... fins uns 100 km després d’Innsbruck... allò ja no fa gràcia... sembla que estigui anant cap a la fi del mon...

El cel negre i algun que altre llamp es veuen cada cop més a prop. Comença a ploure i amb ganes. Com tant sols em queden uns 40 quilòmetres decideixo continuar fins al peu del Grossglockner.

Hi ha una boira brutal.

En una cafeteria em trobo amb uns italians que estan de vacances per la zona. Em comenten que la boira que hi ha es tant bèstia que fins hi tot hi ha una mena de vigilants que no deixen parar enlloc per evitar accidents... ben just s’hi veu a 10 metres!!! Les previsions diuen que això durarà un parell de dies més.

Pos l’hem cagat!!! Jo aquí no em quedo dos dies parat esperant que deixi de ploure i marxi la boira.
Tiro endavant... potser a l’altre costat la cosa millora, perquè aqui....




Ja, ja,ja,ja... si que millora la cosa!!! No hi ha boira però plou de co...ons.

Fart de mullar-me decideixo fer nit al primer B&B que trobi, i paro a Sillian, a prop de la frontera amb Itàlia.

Al B&B em rep una senyora que semblava la meva padrina quan feia temps que no la veia.
Només obrir la porta, i sense temps de dir-li res ja m’estava oferint una habitació (22 eur), m’oferia un cafè, un té o qualsevol cosa calenta que vulgues pendre... i em feia anar a canviar de roba mentre ho preparava.
D’on sortia amb aquest temps!? Quines idees d’anar amb moto plovent com plovia!!!

No em vull ni imaginar la pinta que feia.

I la resta del dia... cagant-me en tot, que hi havia anat a fotre a Austria...!?

P.D. No va ser dia per fer fotos...


La ruta del dia

https://2img.net/r/ihimizer/img203/6099/alemania035.jpg
https://2img.net/r/ihimizer/img823/5508/alemania034.jpg

estas son las vistas que tenias

Dia 8, Sillian – Toscolano-Maderno (534 km)

Em desperto amb olor a cafè. He dormit com un crio. No sé si pel cansament o per la mala llet que portava.

Quan arribo al menjador per esmorzar, ja m’està esperant la mestressa amb l’esmorzar a taula:
Suc de taronja, cafè, torrades, cansalada, salsitxes, ous remenats... tot en quantitats desmesurades. Carrego la moto i la senyora em surt a dir adéu. Gairebé li faig un petó. (Si mai torno per aquella zona ja sé on aniré a dormir)

Cau un lleuger plugim.

La idea del dia és arribar a Livigno i si la cosa va bé estirar-me fins els voltants de St. Moritz, passant el Jaufenpass, l’Stelvio, el Passo Forcola, el Passo Eira i el Passo Foscagno.

Aviat deixa de ploure i la carretera es seca. Està tapat però no fa pinta de voler ploure. Encaro el Jaufenpass (B del mapa) i la cosa va bé... fins que un parell de cotxes que baixen em fan lluns.

Què volen aquesta gent??

Aviat me’n començo a fer una idea... el paisatge comença a passar del color verd al blanc... el terra moll... un altre que em fa llums... trec el peu...

...i la punta de la bota plena de gel que he recollit del terra!!!

Continuo dos corbes més fins que uns simpàtics carabinieri em fan parar.

-El port no està tancat, però tu per allí no hi passaràs avui. Només cotxes amb cadenes.- em diuen amb una cara entre al•lucinats i enfotent-se’n.




Comencem bé!!! Tiro enrere i re calculo la ruta. Tirarem pel Passo Pennes (C) per arribar a Bolzano i des de allí continuar.

Santa innocència!!!! Més del mateix, tret que aquí el que no em deixa passar és un llevaneus parat al mig de la carretera.

Li pregunto al operari de la màquina si és possible arribar a Merano d’alguna manera que no sigui esquiant. (és que no m’he portat l’equip)

Em diu que tiri cap a Bressanone i Bolzano, que per allí no hi havia problemes. I no em va enganyar.

Arribo Trafoi per encarar l’Stelvio.

Parada per dinar... i som-hi, amunt