Pirineus Centrals-Le Tourmalet-Lourdes

Amb la senyora, varem programar un tomet aquest passat cap de setmana, i aquesta es la crònica que volia compartir amb vosaltres:

1er dia dissabte 08.09.2012
Varem preparar tot l’equipatge la nit abans, d’aquesta manera, per el mati, ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, i desprès d’un bon esmorzar, carreguem el scooter i ja amb el dipòsit ple, “carretera i manta” direcció Sort, on teníem la primera parada obligada del viatge per comprar Loteria de Nadal a La Bruixa d'Or. Arribem un xic abans de les 10, hora d’obertura, i ja hi havia cua al carrer esperant, increïble !!!!. Desprès de comprar la loteria, un bon caferet, i reprenem la ruta, ens aturem a Esterri d’Aneu per saludar un amic i seguidament direcció al Port de la Bonaigua. Comencem a pujar les rampes, i les emocions em comencen a envair. Jo soc un enamorat del ports de muntanya, i quan estic en mig de les muntanyes, rampes, corbes, etc., es un espectacle que em proporciona unes emocions indescriptibles. Arribem dalt de la Bonaigua de 2072 mts d’alçada, i parem per a gaudir del paisatge i de passada ens prenem un altre cafè tranquil•lament a la terrassa amb un esplèndid sol, gens de fred, i fent-la petar amb altres motards allí presents.

Poc desprès comencem la baixada, fins a Vielha, on era festa major. Ens quedem a veure el espectacle de la tradicional i ancestral dansa davant l’església, i reprenem la marxa baixant per la Val d'Aran direcció França. Ens aturem per dinar Mig Aran, on ens varen servir la típica i esplèndida Olla Aranesa, ostras, feia temps que no l’havia provat. Continuem ruta cap a Bossost, on omplim el dipòsit abans d’entrar a França, hi ha uns 20-25 cts de diferència de preu per litre. A l’entrada de Bossost, trobem la rotonda on girem cap a l’esquerra per començar a pujar Eth Portilho de 1292 mts d’alçada, i on al cap d’amunt, trobem la frontera francesa. Baixem i arribem a Bagneres de Luchon, clàssica i senyorial ciutat balneària d’entre Pirineus. Continuem ruta pujant per el Coll de La Chapelle, i poc desprès el Col de Peyresourde de 1569 mts d’alçada. http://es.wikipedia.org/wiki/Col_de_Peyresourde. A la baixada, ens anem trobant amb l’espectavular vista des de dalt del Lac de Génos-Loudenvieille. Quina meravella. Baixem i travessem la vall, i acte seguit comencem a pujar el Col de Val Louron-Azet de 1580 mts. Aquí ens trovem unes bromotes negres que ens van perseguint, menys mal que som ja prop de la fi de la 1ª etapa. Arribem a Guchen cap a quarts de sis de la tarda, i ens dirigim a la magnifica casa rural Les Hélianthèmes http://www.france-voyage.com/francia-casas-rurales/site.php?lid=32156&lang=fr on la Evelyne i el Alain ens fan una bona acollida. Sembla que ens coneixem de sempre i realment es la primera vbegada que ens veiem. Això es el bonic de fer nit a les cases rurals. Us deixo una web, per si us interessa, on podeu trobar cases rurals a França: http://www.france-voyage.com/es/ es molt pràctica, nosaltres hem gestionat les dues nits per aquesta web. Ens instal•lem i reposem un parell d’horetes abans de baixar cap a quarts de vuit per sopar, però abans de tot toca el típic aperitiu francès, junt amb els propietaris i altres hostes de la casa. Érem en total 5 parelles més els propietaris, tots gent meravellosa i súper simpàtica, amb qui varem compartir una gran taula amb un excel•lent sopar presidit per l’Evelyn i l’Alain, aquest home, antic pastisser jubilat, es genial, sempre amb l’acudit a punt ens ba fer riure un munt, en fi que varem passar una bona vetllada fent-la petar fins quasi mitjanit.
Aquest es l’itinerari de la 1a. etapa:
https://maps.google.es/maps/ms?msid=202349485263077363410.0004c8c829b4bdcfdcce1&msa=0&ll=42.830408,0.392075&spn=0.215273,0.528374

2º dia diumenge 09.09.2012
Ens llevem ben d’hora, ben d’hora ja que tenim un programa un xic apretat. Havíem quedat amb uns amics, amb els quals encara no ens havíem vist mai, però si parlat mitjança fòrums, etc., el Gabriel i la Chantal, havíem quedat a Lourdes entre les 11-11:30h.
A les 8 en punt, esmorzem magníficament amb productes casolans, confitures, pastelets, etc., per seguidament marxar direcció al Col d'Aspin de 1490 mts, ja des de l’inici de la pujada, ens trobem amb multitud de ciclistes pujant un dels mítics ports del Tour. Un altra vegada torno a sentir aquelles emocions de la muntanya. Ens aturem al cim per les fotos de rigor i comencem la baixada, amb compte per la gran quantitat de ciclistes i de vaques sueltes que anem trobant fins i tot al bell mig de la carretera, això es la muntanya autèntica.

Poc desprès comencem a pujar el gran i mític Col du Tourmalet, en la meva opinió, es el rei dels Pirineus. Quin espectacle, quina emoció, poc abans del cim, a La Mongie, ens treobem al mig de la carretera a dues llames, si, vaig pensar, m’hauré confós i realment estem als Andes ?, però no, estàvem al Tourmalet. Veig ja el cim i ja veig la famosa estàtua del ciclista coronant el cim. Em dono comte de que un dels somnis de la meua vida s’ha complert, preciós, no tinc paraules per descriure el que allí al cim vaig sentir. Varem fer un munt de fotos, una mica de shopping i ens en anem, que el temps se’ns tira damunt. Baixem ligerets, quin espectacle de carretera i paisatge!!!, a larribar a l’alçada de Luz-Saint-Sauveur, m’hagués agradat pujar fins a Luz-Ardiden, famós final d’etapa del Tour, però no teníem temps, no hagués estat correcte fer esperar als amics Gabriel i Chantal, serà per un altra vegada.
Ens apropem a Lourdes, i sento vibrar el meu mòbil, son les 11:08h, i això vol dir que ells ja han arribat al punt on ens varem citar, al centre de la ciutat, davant de l’oficina de turisme. Nosaltres hi varem arribar 7 minuts més tard, quasi perfecte. Desprès de les salutacions, abraçades, petons i fotos de rigor, ens en varem anar a seure a una terrassa per prendre un refresc. Ells viuen a Montauban, al nord de Toulouse i es varen menjar més de 2 hores de ruta per trobar-nos. No coneixien Lourdes, son originaris de Lille, encara que porten més de 10 anys a la regió. Més tard ens en varem anar a cercar un restaurant prop de la basílica, i que vaig tenir la sort de trobar-lo abans remenant amb el google earth, es tracta d’una pizzeria de nom Casa Italia, vaig pensar que al Gabriel li agradaria, ja que tan ell com el seu pare son originaris de Sicilia. Ens varem jalar unes bones pizzes, regades amb un excel•lent i fresquet vi rosat del país. Desprès de dinar, tot passejant ens varem apropar a la basílica de la Verge i a la famosa gruta.
Una vegada acabada la visita, i amb la calor que feia, ens en varem anar a fer un beure, i més tard, ells ja varen marxar cap a casa seva, nosaltres, encara ens varem quedar a donar un tomb per la ciutat, una part d’aquesta es preciosa, l’altra, la més a prop de la basílica, en la meva opinió, la podrien enderrocar, quin fàstic, tot es un negoci paral•lel al culte.
Sortim de Lourdes direcció Argelés Gazost, on havíem reservat a la magnifica casa rural "La Maison de Béatrice http://www.france-voyage.com/francia-casas-rurales/site.php?lid=46502&lang=fr. Quasi tota construïda en fusta, preciosa, amb magnífica acollida per part de la patrona Beatrice i del seu marit, qui es el que ha construït amb les seves mans aquesta preciositat. Ens aconsellen un bon restaurant a 800 mts, ells no ofereixen el sopar, al contrari del que es habitual a les cases rurals franceses, però ja ho sabíem al moment de reservar-la. De fet, la varem escollir quan varem veure, a part de la seva situació, les fotos de la seva web, amb la meva dona, ens varem dir, “tenim que anar a dormir aquí”.
Una vegada instal•lats, varem reposar una bona estona, amb un bon bany a la magnífica banyera d’hidromassatge a la nostra disposició, ens varem dirigir cap a sopar al restaurant Le Cabaliros http://www.auberge-cabaliros.com/ boníssima taula, molt recomanada, on varem sopar a la terrassa des d’on, abans de fre-se fosc, es divisaven unes estupendes vistes. El sopar, boníssim, també acompanyat d’un bon rosat fresquet del pais.
Una vegada sopats, varem baixar cap a la casa per a descansar.
Aquest es l’itinerari de la 2a. etapa:
https://maps.google.es/maps/ms?msid=202349485263077363410.0004c8c826e91f002f87f&msa=0&ll=42.960694,0.017509&spn=0.214819,0.528374

3er dia dilluns 10.09.2012
Varem dormir esplèndidament, i cap a les 9, pugem a esmorzar, aquest, abundant i magníficament preparat per la Beatrice amb brioixos i confitura feta por ella mateixa.
Acabat l’esmorzar, preparem el scooter, programo el GPS, i ens dirigim cap a Laruns.
A la pujada cap el Col du Soulor, ens varem trobar un munt de cotxes clàssics Morgan, segurament hi devia d’aber una concentració u un rally a les immediacions. Arribem al cim del col de 1474 mts i allí ens trobem una variada fauna a part de las vaques, un bon ramat de bens i cabres, i alguns pintorescos ases. Marxem desprès de les fotos, en direcció al Col d'Aubisque de 1709 mts d’alçada, un altre dels mítics passos del Tour. Fotos y compra de algun que altre record, i baixem cap a Laruns.

Observo que no ens queda massa benzina, i veig clarament que no arribem a Espanya amb el que ens queda. Posem només 10 euros de benzina a l’entrada de Laruns, al mòdic preuo de 1,74€/lt., quasi rés, como està el pati?, i nosaltres ens queixem !!!!!.
Bé, aquí, ja agafem la carretera direcció cap a les Espanyes. Passem per la presa i al costat del Lac de Fàbreges, i pugem fins a la frontera, o sigui, al port del Portalet http://es.wikipedia.org/wiki/El_Portalet de 1794 mts, on creuem la frontera, passem por Formigal, veiem com desmunten el xiringuito dels BMWRiders, Panticosa, i ens varem aturar a menjar unes bones costelletes de xai a la brasa a Broto, al costat del parc d’Ordesa. Desprès de dinar, ja encarrilem cap a casa via Barbastro i Lleida.
Aquest es l’itinerari de la 3a. etapa:
https://maps.google.com/maps/ms?msid=202349485263077363410.0004c8c81e29d8d3f31f1&msa=0&ll=42.012571,0.340576&spn=0.436199,1.056747

Que voleu que us digui, magnífic viatge, fins i tot la meva dona, que no es molt rutera i de corbes, n’ha gaudit tant, i quan ella ho diu........ tinc ganes de tornar-hi, en un futur no molt llunyà, per a fer un altra vegada tots aquest colls, i completar-ho amb els Luz Ardiden, Hautacam, Val Louron, etc..

La Silver Wing, va esser una mica l’admiració del viatge per part dels motards que anàvem trobant, la majoria amb trails tipus GS, etc., o grans ruteres como Goldwing’s u RT1200, etc, i quan veien arribar al cim un “paratu” carregat amb maletes laterals, etc, i amb una "generosa" parella damunt, molts al•lucinaven en colors. No tindrà molta potencia, tan em fot, no fara grans velocitats, en dona igual, però puja els ports, carregada, magníficament, cada dia n’estic més orgullós, crec que amb un altra més gran (ja n’he tingut alguna que altra), no arribaria a disfrutar tant com amb la Silver Wing.

Aquí teniu l’enllaç amb les fotos del viatge.
https://picasaweb.google.com/107828316520786049147/PirineusCentralsTourmaletLourdes?authuser=0&feat=directlink

Espero que no us hauré avorrit amb tant rollo.

ei, aquest reportatge em sona !!......de mototurisme! molt bona la cronica.

Es important fer aquest tipus de rutes amb bona companyia!

ens veiem

Si senyor !! molt bona crónica i plena de detalls !!

Ens veiem company !!

gracies companys !!!

Si no ens van creuar el dissabte, de poc l'hi va anar. Nosaltres rodavem en direcció contraria.

Rutes com aquesta... se'n haurien de fer un parell a l'any, mínim.

Me'n alegro que la disfrutessiu d'aquesta manera!!!

Butxana escrigué:Si no ens van creuar el dissabte, de poc l'hi va anar. Nosaltres rodavem en direcció contraria.

Rutes com aquesta... se'n haurien de fer un parell a l'any, mínim.

Me'n alegro que la disfrutessiu d'aquesta manera!!!

possiblement que ens varem creuar, vaig veure ja al retorn a casa, que havieu estat també per allà dalt.
en tinc un altra per publicar d'aquest estiu que vaig fer un tomet per la Toscana Italiana, a veure si tinc temps aquesta tarda i la poso

Molt bona ruta i molt bona crònica, si senyor.
A veure si en un futur proper podem compartir una altra sortida.